Emili Baldellou y el cuarto aniversario de Littera Libros

1. Littera Libros acaba de cumplir cuatro años. ¿Cómo enjuiciarías, en términos generales, la trayectoria de la editorial?

Por lo que he podido comprobar, la editorial ha consolidado una línea de publicación con identidad reconocible, dando a conocer trabajos muy interesantes de autores emergentes. Cada publicación de Littera Libros es una completa sorpresa.

2. ¿Qué supuso para el conjunto de tu obra el libro que publicaste con nosotros?

Supuso ver la primera de mis obras traducida al castellano, cosa que se me antojaba imposible.

3. ¿En qué estás trabajando en la actualidad?

Estoy escribiendo una obra de teatro sobre el acoso escolar para público adulto.

4. ¿Podrías adelantarnos una parte de ese nuevo trabajo?

Seis antiguos condiscípulos se reúnen para celebrar el 25 aniversario de su promoción. El motivo de la convocatoria, sin embargo, se va revelando diferente: escoger el fracasado del curso.

Un fragmento:

(En TINO parla amb la MARTA. En CASADEVALL intenta seduir la FINA)

TINO: No vull tornar a l’oficina.

MARTA: Has agafat un bon pet!

CASADEVALL: Sóc del Club Nàutic de Salou. Tinc el carnet de patró de iot.

TINO: La meva vida és una merda. No vull tornar a casa!

MARTA: Perquè ho dius això?

CASADEVALL: Tinc un iot de dotze metres d’eslora. Es diu “Freedom”; “Llibertat” en anglès.

FINA: (saltant) Però què burro ets, Casadebull!

TINO: Una puta merda: de casa a la feina i de feina a casa. Al vespre, em fan jugar amb els crios, mentre a la televisió fan programes de merda. A mi, no m’agraden els crios, ni la televisió. Els dissabtes per la tarda els he passejar-los a tots amb el cotxe. I els diumenges, he d’anar a dinar amb tota la puta família. Amb tota. No m’agrada passejar, ni els cotxes, ni la merda de crèdits amb que pago la meva vida de merda. M’agraden les motos perquè no hi van críos, ni dones embarassades, ni el cony maletes plenes de merda.

FINA: T’agraden els meus pits? (Silenci) Agafa-me’ls. Que me’ls agafis, collons!

(en CASADEVALL obeeix tímidament)

TINO: La meva dona no em deixa donar-li pel cul; i, a mi, porta quinze anys, donant- me pel cul amb aquesta puta vida de merda!

MARTA: Tino… vols que t’ajudi a vomitar?

FINA: Així no, imbècil: prem-los fort. Més fort! Però què inútil ets, Casadebull!

TINO: Saps que vull fer? Saps que faré? Fotré el camp de casa. Buidaré els comptes de tots els clients de l’oficina. De tots els que portin una vida de merda. De

tots els que paguin crèdits per portar aquesta vida de merda. A tots els que tinguin família, els deixaré a zero. Sense res. També a la meva. Hi penso cada dia que sóc a l’oficina, a tota hora: mentres cago, mentres follo, mentres jugo amb els nens…!

MARTA: Tino…jo…

FINA: Remena’ls. He dit que me’ls remenis, tros de talòs!

TINO: (somicant) No vull seguir així. Vull marxar amb tu, Marta. Amb moto. Amb tu. Amb tu…

(la MARTA besa en TINO)

FINA: (li clava una forta bofetada a en CASADEVALL) Però què t’has cregut, imbècil? Creus que m’he posat aquests pits per a que tu els magregis, foca greixosa? Creus que m’impressiona el teu iot de merda, la teva vida de merda, Casadebull? Quin fàstic que em fas!

(en CASADEVALL s’ha posat a plorar. Surt corrent de l’aula)